Descobrint Amèrica

Benvinguts a tots i totes al blog d’un català amant dels viatges. El meu nom és Carlos, sóc natural de Begues (Barcelona) i el meu hobbie preferit és viatjar i conèixer altres cultures. Per aquest motiu, sempre que puc m’escapo, ja sigui pel meu país, per Europa i quant tinc més temps, canviant de continent.

Avui em centraré a parlar d’un viatge, o millor dit, d’un somni que vaig poder complir; l’estiu de l’any 2018, vaig visitar la ciutat que mai dorm: Nova York i vaig fer un tros de la ruta 66 amb cotxe; des de San Francisco fins a Los Angeles tot passant per Las Vegas, el parc natural de Yosemite, Antelope Canyon, el Grand Canyon, etc.

El meu viatge comença un 14 de juliol a l’aeroport del Prat i aprofitant l’estona de rigor per pujar a l’avió, vaig devorant una guia de la ciutat de Nova York, que acabo d’adquirir a una de les botigues de l’aeroport. Durant l’estada a Nova York, que va durar cinc dies, vaig visitar la majoria de les atraccions turístiques de la ciutat, però, sens dubte el que més em va agradar va ser pujar a un edifici tant emblemàtic com l’Empire State Building a les 00:00 hores. Quines vistes! Tanmateix vaig tenir la sort d’anar a dinar al primer restaurant italià de la ciutat, «Lombardi’s».

De Nova York fins a San Francisco amb la línia aèria Delta Airlines. A San Francisco el que més em va impactar va ser l’antiga presó d’Alcatraz, escenari de tants films que hem vist, des de «Fuga de Alcatraz» de Clint Eastwood fins a «La Roca» amb Sean Connery i Nicolas Cage.

De San Francisco fins la ciutat desert de Las Vegas, que em va regalar el millor moment de tot el viatge, gaudir del capvespre al Grand Canyon des de el mirador del Hopi Point. Una imatge val més que mil paraules.

El dia 28 de Juliol arribo a Los Angeles i visitant Santa Monica, l’Observatori Griffith, el passeig de la fama i Venice Beach, entre d’altres llocs, acaba el meu viatge. Me’n torno cap a Barcelona molt satisfet d’haver pogut disfrutar d’aquestes dues setmanes a terres americanes. Us encontratjo a començar a fer calaix; val la pena!

C.A.T.