
Al mes de gener vam viatjat a Cuba. Aquell era un viatge que estava a la nostra llista de països a visitar.
Van aterrar a l’Havana i des del primer moment el seu caràcter amable i simpàtic ens va captivar.
Ens vam allotjar a una casa particular, la de la Martha i en Raul, una parella encantadora. Ella era metgessa i ell arquitecte de professió. Ens van explicar totes les aventures que van viure per poder tirar endavant a la seva família. Sense cap mena de dubte, aquesta és la millor manera de conèixer la cultura cubana, perquè vius la història a través dels seus ulls.
El primer dia vam recórrer el famós Malecón i part de l’Havana Vella amb els autèntics vehicles cubans, els coneguts “almendrones”.
Després de caminar hores i hores i visitar els lloc emblemàtics com el Capitolio, el passeig Martí, els carrers Obispo i Mercaders i com no, la Bodeguita del Medio vam continuar amb el cotxe cap a la Plaça de la Revolució, presidida per les dues persones necessàries per entendre la història de Cuba: el Che Guevara i el comandant Fidel Castro.
L’havana va més enllà que llocs turístics, el que realment enganxa de la ciutat és la seva gent. Amb ells pots estar parlant, i ho has de fer, durant una bona estona de la seva història i els seus valors mentre escoltes la música en directe que sona a cada cantonada.
La gent cubana és alegria, és música i ball, és història però el més important són els seus valors. Poden viure amb els diners justos o sense res (encara tenen les cartilles de racionament) però sempre tenen el somriure als llavis.
L’Havana enganxa. La seva gent et trasllada a una societat on fan bo allò de: tenir poc et fa feliç.
S.B










