Nova York és coneguda com la ciutat que mai dorm, segurament pel seu continu moviment a qualsevol hora del dia.

Per començar, recomanaria crear un itinerari del viatge és indispensable per a poder planificar i optimitzar el temps de durada del mateix, ja que hi ha un ventall d’ activitats molt diverses.

Si agafeu un mapa de Nova York, veureu que es divideix en cinc districtes anomenats oficialment » borough»: Manhattan, Brooklyn, Queens, Bronxs i Staten Island.

Un » borough» és podria definir de forma similar a un municipi espanyol.

Pel que fa a l’ allotjament, l’oferta és àmplia, jo em vaig allotjar a Manhattan, em va semblar l’opció més còmoda per trobar-se ben situat, el meu hotel és trobava a un carrer de Times Square, de fet va ser el primer que vaig anar a veure.

Haig de reconèixer que va superar les meves expectatives, si et situes al centre i aixeques el cap,et fas tan petit, que sembles una puça.

El menjar a Nova York surt econòmic, hi ha paradetes de menjar ràpid i refrigeris barats per tot arreu, a més els vilatans no li dediquen molt de temps això, funcionen a contarrellotge.

Cal destacar les excursions que no et pots predre, ho pots contractar des de la teva ciutat, encara que també solen vendre-les pels carrers pancarta en mà.

L’ excursió per excel.lència és el tour de contrastos, és recórren els llocs més importants i sorprenents de la ciutat: Harlem ( «cuna» del jazz i cultura afroamercana ), Bronx, Williamsburg un petit districte del barri de Brooklyn on hi viuen els jueus ortodoxos, una comunitat religiosa que substenta gran part de l’ economia de Nova York.

També val la pena reservar un dia per anar al centre comercial Century 21, a New Jersey, convé destacar que les marques americànes són molt econòmiques, vaig anar de botigues sense parar durant vuit hores seguides, ni tan sols vaig dinar, havia d’ omplir les dues maletes buides que em vaig emportar.

Per acabar i ja pel teu compte, podràs visitar museus, biblioteques, esglésies, parcs, monuments o fins i tot edificis tan coneguts com l’ Empire States.

Sens dubte Nova York és un dels llocs on tornaría una i mil vegades, encara queda molt per veure i descobrir.

S.G.V

Quan parlem de fer un viatge a qualsevol lloc del món, normalment quasi sempre parlem dels mateixos països, Egipte, Tailàndia, Indonèsia, Japó, Xina, Mèxic, Estats Unitat, però ningú parlaria de Rússia. Diguem-ne que no és un país que normalment visita la gent en general.

Rússia està molt a prop de Catalunya, unes tres hores d’avió a la seva capital, Moscou.
És un país que no deixa indiferent a cap persona que el visita. Tothom que el visita queda impressionat i meravellat amb l’antic país soviètic.

Rússia és un país fantàstic, increïble, fascinant, et deixa bocabadat. És el país més extens del món i en ell vien 142 milions d’habitants. Els russos són amables, educats, no parlen massa anglès i molt freds, no m’estranya, arriben a temperatures de fins a -20 a l’hivern. El riu Moskova que passa per la capital moscovita, es glaça de tal manera que passen camions per sobre sense que es trenqui el gel.

El nostre viatge a Rússia fa riure, però val la pena explicar. La meva dona, els meus sogres i jo ens vam endinsar en una aventura amb un grup de dos-cents aragonesos que anaven a ballar jotes en tres ciutats diferents del país. Nosaltres acompanyarien els ballarins en el seu periple cultural i de folklore, fent d’espectadors i de turistes a l’hora. En cada ciutat tindríem un guia natiu que parlaria castellà i que s’encarregaria de enseyar-nos les coses més important de les ciutats.

La primera ciutat que van visitar i la que més ens va agradar va ser Moscou. Moscou, és una ciutat espectacular, espaterrant, en ella viuen més de dotze milions de persones i té tres aeroports. Els carrers són amples i enormes com l’avinguda Diagonal de Barcelona.

El que més em va impressionar de Moscou va ser la plaça Roja, la catedral de Sant Basili, el Mausoleu de Lenin, el Kremlin, que significa recinte emmurallat, i el metro. El suburbà de la ciutat moscovita semblava un museu, galeries d’art. Dins del metro hi havia estàtues de bronze, pintures a les parets i això si, cap paper a terra, ni cap pintada. El metro era ben net i polit, tot en si fascinant.

Allò que em va cridar l’atenció va ser a l’hora de dinar o sopar, perquè havíem de beure un got de vodka abans dels menjars? En tot cas després, no?

La segona ciutat que vam visitar va ser Nizhny Novgorod. Una ciutat molt bonica que destacava també pel seu Kremlin, les seves universitats, catedrals i parcs. El guia d’aquella ciutat ens va dir que tot just erem el segon grup de turistes que visitaven la ciutat després de la Unió Soviètica.

La tercera i última ciutat abans de tornar a Barcelona va ser la ciutat de Kazán . Kazán és la capital de la República de Tartaristán. És un lloc màgic, bonic i molt recomanable de visitar. El seu Kremlin és majestuós i la mesquita de Mesquita Qol Šärif és una obra magnifica.
A Kazan vam tastar el caviar, boníssim, mai ho havia dit i ben barat. Un euro equivalia a 75 rubles aproximadament.

El nostre viatge va ser una experiència inoblidable, vam conèixer moltíssima gent, vam veure llocs increïbles, vam aprendre com es balla la famosa jota aragonesa, que no tenia ni idea de com es ballava. Com no!!!, vam, comprar les famoses matrioskas que encara a dia d’avui presideixen una de les estanteries del nostre menjador.

Això si, sempre s’ha de visitar a l’estiu com nosaltres vam fer!!!!

J.A.D.M

Quan escoltem Egipte és inevitable pensar en faraons, piràmides i altres meravelles que encara ens deixen bocabadats. Però intenteu anar més enllà. Submergiu-vos sota les profunditats del seu mar, el Mar Roig.  

El viatge comença a Hurgada, on agafem un vaixell amb totes les comoditats menys  la de trepitjar terra ferma durant 6 dies. Els patrons de la nostra embarcació són catalans i la tripulació tota egípcia.

Dia 1. Sona la campana a les 05:30 i rebem el primer “breafing”. Estic morta. No hauríem d’haver anat a dormir tard, però aquells cel clar i aquelles estels, et porten a un altre època quan navegants intentaven creuar el canal de Suez.

La tripulació ens ajuda a equipar-nos, ja que farem 3 immersions diàries i l’esgotament s’anirà acumulant. Estem ancorats a un petit escull de coral al mig del mar obert. Ajusto la meva mascareta i cap a l’aigua. La temperatura de sota és de 25⁰. Imagineu un silenci absolut només trencat per les bombolles que deixem anar. Intento no perdrem cap detall. Això és meravellós. La varietat d’animals aquàtics i els colors de la vegetació, em fan recordar perquè vaig escollir aquest viatge.

La resta dels dies, continuem navegant i buscant altres fons increïbles on dormen vaixells que encara porten material vèlic de la Segona Guerra Mundial.  Nedar entre taurons i les immersions nocturnes són altres activitats que no et pots perdre.

Per finalitzar dir-vos que el menjar va ser abundant i de bona qualitat, amb el ingredient “estrella” la Biodramina.

Es complicat concloure aquesta entrada ja que tinc moltes anècdotes sobre els tresors que vaig trobar sota l’aigua. Però us deixo un enllaç amb un petit vídeo, esperant que alguna vegada us animeu a provar el busseig. EVP https://www.youtube.com/watch?v=0owE5bJjsgc

Quan vaig decidir que faria un viatge al desert tenia clar que volia sortir dels circuits tradicionals i turístics que oferien les agencies per anar per exemple al Marroc, Tunis o Jordània.Per això vaig triar Líbia.

Amb aproximadament sis milions d’habitans i una superfície d’ un milió sis-cents mil kilòmetres quadrats, està fora de qualsevol ruta trurística convencional.

Un paissatge impressionant i unes restes arqueològiques per descobrir van dur-me a l’oasis i a la ciutat d’Al Kufra. Situada al sud-est de Líbia s’hi pot arribar per carretera, també amb avió, o bé travessant el desert seguint unes pistes que només els autòctons coneixen.

La ciutat no té res d’espectacular.Cases i edificis baixos de colors clars amb portes i finestres verdes.La majoria a mig construir.Com si volguessin fer-hi un pis més però que mai arriba.Només un parell de carrers estan asfaltats.Passejant pel carrer principal s’hi observa ràpidament que cafés, botigues de queviures i tallers mecànics entre d’altres, han nascut seguint les necessitats del que és una ciutat de frontera.Al Kufra és el darrer punt de civilització abans d’entrar en el gran mar de sorra que és el desert del Sàhara.

L’aire de contrabant i d’estraperlo es respira a cada cantonada.Als afores de la ciutat camions carregats de mercaderies esperen el tret de sortida per endinsar-se en el desert en direcció la frontera amb el Txad, o el Sudan.Allà els contrabandistes revenen la seva càrrega per quatre vegades més i tornen a Líbia carregats amb qualsevol cosa que els pugui donar beneficis.

Tampoc manquen els militars i la policia del Coronel Muamar El Gadafi.Aquets darrers et miren amb cara de mig desconfiança i de sorpresa mentre et segellen el salconduit.No és habitual veure occidentals en aquelles latituds.

De nit la ciutat augmenta el seu ritme cardíac, perquè no fa tanta calor.L’olor d’espècies i de broquetes de pollastre a la brassa embolcalla part del carrer principal.Les terrasses dels cafés són plenes a vessar, això sí, sense una gota d’alcohol.»El Coronel» va prohibir el consum d’alcohol i es normal trobar rètols en edificis públics amb la frase: les drogues i l’alcohol són armes de destrucció massiva de la societat.Però per disfrutar de la nit ens hem d’allunyar uns kilòmetres de la ciutat i gaudir en silenci d’un cel ple d’estrelles estirat a la cresta d’ una duna.Una experiència inesborrable.

Al Kufra és també el punt de sortida per viatjar cap al sud.Seguint el rastre dels contrabandistes arribem al massís munyanyós de Jebel Arkno i Jebel Al-Uweinat.Dos dies d’anada i dos més de tornada, on el desert enamora i marca amb foc les cares de tots els estrangers.On descobrim un museu a l’aire lliure.Va ser en aquets indret on el «pacient anglès» va descobrir la cova amb les pintures rupestres i on va perdre també a la seva estimada.

Des d’Al Kufra també podem sortir en direcció a la ciutat de Sabha, situada al centre del país.Quatre dies més de travessa per la zona desèrtica coneguda com Erg Raviana, creuant oasis, dunes, i fins i tot un volcà innactiu.

Però el més important de la ciutat són els seu guies.Però no guies turístics, sinó guies de pistes.Homes com l’Abdul, que coneixen els passos entre les dunes i els pous d’aigua.Amics de contrabandistes i militars.Caçadors de falcons.Autèntics lleons del desert capaços de treure un tot terreny clavat en una duna quan la resta de conductors han abandonat tota esperança.

Si mai teniu l’oportunitat d’anar-hi no dubteu, aneu-hi.Les petjades que deixa el desert i la ciutat d’Al Kufra en els viatgers són díficils d’esborrar.

Miquel.

Si una cosa m’agrada quan visito una ciutat nova és poder passejar i que tot tingui encant. Dubrovnik és així. Anomenada la perla de l’Adriàtic no desmereix el seu apel·latiu. Els seus carrers estrets plens d’història, les seves vistes al mar, la seva catedral… Tot és molt cuidat i restaurat. És imprescindible visitar el nucli antic de la ciutat i és inevitable deixar-se portar per la màgia dels seus carrerons. Carrers plens de vida i, per descomptat, turistes. Si, és inevitable, però afortunadament es tracta d’un turista tranquil, que vol passejar i gaudir d’una ciutat meravellosa. També és molt recomanable visitar el Museu de la guerra de la independència. Tot i que no és gens objectiu, val la pena veure com van viure la guerra dels Balcans.

Un altre plaer del qual m’agrada gaudir quan sóc a una altra ciutat és el menjar. A Dubrovnik es pot menjar molt bé si saps allunyar-te dels locals més comercials. Tenen un peix exquisit. Una de les millors descobertes, sens dubte, van ser els seus vins. Tant els negres com els blancs em van resultar exquisits.

I si resulta que ets seguidor de la sèrie de televisió Joc de Trons, sens dubte trobaràs molts escenaris que et resultaran familiars.

Pau H.

Vaig conèixer Formentera ja fa sis anys de la ma d’una amiga. Vam passar deu magnífics dies a l’illa a la casa pairal d’un bon amic seu i de la seva família, un artesà d’ofici que ens va ensenyar la part menys coneguda de l’illa i que va fer que ens rendíssim als encants d’aquest petit indret per sempre.

Abans d’arribar a Formentera ja havia estat a Eivissa i a Menorca, imaginava que Formentera seria semblant a les seves germanes pitiüses, però va resultar ser encara millor; natura en estat pur, platges increïbles de sorra blanca i aigua cristal·lina de tons turqueses que conviden a relaxar-se i a desconnectar, una àmplia oferta d’activitats lúdiques respectuoses amb el medi ambient, varietat gastronòmica i allotjaments per a tots els gustos i butxaques que no han fet malbé l’entorn (cosa ben sorprenent en els temps que corren) i, per sobre de tot, un ambient bohemi i mig màgic que t’atrapa des del primer moment fent-te sentir part de l’illa, com si fossis un element més de la seva natura salvatge.

Si et decideixes a anar no et pots perdre aquests imprescindibles: Platja Illetes i platja Mitjorn, les meves preferides, tan maques que no podràs parar de fer fotos, o… potser t’agraden tant que te´n oblides i simplement gaudeixes, un veritable paradís. El Caló d’es Mort, per arribar a aquesta platja nudista hauràs de caminar una estona, però val molt la pena el que trobaràs, si t’agrada fer snorkel gaudiràs d’una fauna marina impressionant. Far de la Mola, amb un penya-segat de 100 metres, és el punt més alt de l’illa i t’oferirà un altre punt de vista d’aquest indret; a poc metres trobaràs el Mercat artesanal de la Mola. Vespre a Cala Saona, si t’agraden les postes de sol aquesta cala et permetrà gaudir d’una de les més maques juntament amb la del Far del Cap de Barberia.

Un últim consell, si et decideixes a conèixer a illa no tinguis por i perd-te, tots els seus recons són únics, i res fa més il·lusió que descobrir meravelles inesperades.

C B F

Si vius a Catalunya, Bilbao és una de les ciutats fàcils i accessible d’arribar, ja que, en tren desde Barcelona trigues 6 hores en arribar i et deixa al centre de la ciutat (per mi el més còmode), en avió arribes en 2 hores i si és en cotxe, et «plantes» en el Casco Viejo en 6 horetes igual que en tren. Si busques l’opció més econòmica, et recomano que miris vols en «Ryanair» o «Vueling» i per tan sols 40 euros pots anar i tornar.

Jo vaig arribar en tren i hospedar-me per la zona de les «Siete Calles», el que es el mateix Casco Viejo, un hotel tocant al Mercat de la Ribera (per cert, no us podeu perdre els seus pintxos, simplements únics!).

Pel primer dia, us recomano, primer visitar la Plaza Nueva, l’Ajuntament de Bilbao, i el famós Museu Guggenheim (10€ l’entrada però val la pena) i per últim pujar en el funicular de Bilbao fins el mirador de Artxanda on es poden observar unes vistes privilegiades. I si encara us queden forces podeu fer uns pintxos per casc antic i donar un bon passeig per la Ría de Bilbao.

L’últim dia jo el vaig dedicar a visitar Portugalete i Getxo (en aquest ordre), dos municipis d’accés en metro desde Bilbao en tan sols 30 min. Recomano visitar el «Puente Colgante» o Pont de Biscaia que conecta Portugalete amb Getxo per tant sols 40 cèntims d’euro. Una vegada en Getxo, passejar per centre i baixar fins la Ría per acabar en Santurce i tornar cap a Getxo, és un passeig molt agradable i amb vistes espectaculars. Pots aprofitar per sopar en Getxo i no tinguis pressa per tornar a Bilbao, ja que, en cap de setmana el metro funciona 24 hores.

De ben segur que t’agradarà i et quedaràs amb ganes de tornar a visitar més el País Basc (jo al cap de pocs mesos vaig tornar a visitar San Sebastià i vaig quedar enamorada de les terres basques).

Cristina RL

Quan algú ens diu “ Em vaig al Carib”, automàticament ens ve la imatge d’una persona estesa a la platja, amb un sol descomunal, i com no, prenent un còctel tipus pinta colada.

Però  és molt més que això. Jo us vull parlar de la meva experiència en Mèxic, concretament en la Rivera Maya, un lloc completament paradisíac, on a banda de les espectacular platges, tenim un sense fi d’activitats i visites que no ets pots perdre.

Només arribar-hi ja ens vam  trobar amb un clima tropical, amb altes temperatures i molta xafogor, tot i que durant la nostra estància també vam tenir alguna tempesta ocasional cap al vespre, cosa que ens va ajudar refrescar-nos una mica. 

Però per on comencem les nostres vacances en la Rivera Maya? 

En primer lloc cal fer èmfasi els hotels, de fet, no sé si parlar d’Hotel com a tal, o de ciutat, perquè dins del complex pots fer de tot. I quan dic de tot, es de tot. Des de obres de teatre, activitats lúdiques, discoteques, esports, tot el que puguis imaginar. I si ets de bon paladar,  tens un sense fi de restaurants, com temàtics, bufets… Òbviament tots gratis, ja que estan inclosos en el nostre “tot inclòs”. Això si, no marxis sense tastar els famosos natxos o burritos mexicans. Se’m fa la boca aigua només de recordar-ho.

En segon lloc m’agradaria parlar-vos d’algunes de les excursions mes interesants que podeu fer.

Des de les ruïnes de Cova, ciutat Maya que va ser molt important en el seu dia, fins a les piràmides de Chichén Itzá, una de les la zones  arqueològiques mes famoses de tot Mèxic.

Aquest últim lloc em va semblar dels mes espectaculars que he vist en la meva vida, aquí pots visitar la piràmide de Kulkukan, tota una obre mestre, impacta la precisió amb la que esta construïda i la alineació que té amb els astres. Una visita que no et pots perdre.

Per acabar, una activitat obligada que voliem fer era banyar-nos en Cenotes, aquelles coves enfonsades en la Selva on en el seu interior hi ha aigua. Nosaltres vam acabar amb les mans arrugades, tantes hores a l’interior de l’aigua es veu que no es bo…

Per tant si vols viatjar a Mèxic, només et trobaràs amb un petit inconvenient, que si estàs 10 dies et semblarà curt, i si estàs 20 també…

A.M.

Edimburg era una ciutat desconeguda per a mi. Quan jo i la meva parella vam decidir que seria la propera destinació, mai hauria pensat que m’agradaria tant.

Vam començar a mirar els vols i ens vam emportar una sorpresa ja que el preu del bitllet era molt menys elevat del que ens pensàvem. Volar de Barcelona a Edimburg i tornar només costava 50€ per persona!

El següent que vam fer va ser mirar Hotels i vam agafar un hotel que es trobava a vint-i-cinc minuts en autobús del centre, cosa que no ens va afectar perquè la parada de l’autobús es trobava a la mateixa porta i per tant estava molt bé comunicat amb la xarxa de transport públic.

Una vegada agafaves l’autobús direcció al centre era molt interessant perquè podies veure des de la seva planta superior una vista panoràmica de tots els carrers pels quals passàvem fins arribar a la nostra parada. Una vegada allà tenies dues opcions: visitar la zona moderna o bé el casc antic. Nosaltres vam visitar les dues zones.

A mi, em va agradar més la zona antiga ja que l’oferta de «free tours» per conèixer la ciutat i la seva història era molt més variada. Nosaltres vam gaudir de 3: El de Harry Potter on ens van ensenyar els diferents indrets amb els que l’autora dels llibres es va inspirar ; el de Història d’Edimburg en el que ens van explicar la història de grans personatges coneguts com Hume i Adam Smith i d’altres no tant coneguts ,però sí d’igual importància a la ciutat com és el gos Bobby, i per últim, el Tour dels Fantasmes on ens vam endinsar en diferents cementiris de la ciutat on es registren activitats paranormals.

Respecte a l’oferta gastronòmica era molt variada. Vam menjar des del típic «fish&chips» fins a menjar àpats i begudes tradicionals al «Christmas Market» ubicat als jardins de Princes Street. Si teniu la sort de poder anar al nadal gaudireu del mercat nadalenc i de tota la il·luminació de la ciutat, és impressionant!!

Van ser 5 dies magnífics! Així que, ho tenim clar i tornarem perquè ens va encantar. Aquesta ciutat va passar de ser una gran desconeguda per a mi a ser una de les principals a recomanar.

Jaume V.H

Una de les 7 illes Canàries ,la més propera a la costa africana i a només de 3 hores en avió des de la Península.

Descobriràs una espectacular illa declarada en tota la seva totalitat reserva de la biosfera per la Unesco.

Trobarem infinitat de formacions geològiques que descriuen un paisatge singular ple de restes de la seva formació volcànica.

Paratges naturals protegits com són les zones cobertes de lava de Malpaís, un lloc d’interès científic com es el Saladar de Jandía o el monument de la muntanya de Tindaya.

Si mirem els paisatges de l’illa per punts cardinals remarcaríem al nord les Dunes de Corralejo i el Islote de Lobos , a la zona central el massís de Betancuria, al sud el istme de la Pared i la península de Jandia, al est les meravelloses platges de Sotavento i l’oest platges de roca com el Cotillo i les piscines naturals de Aguas Verdes.

Sense cap mena de dubte serà una sorpresa constant, la visita a cadascun dels racons de l’illa on podem gaudir de l’autèntica soledat, la relaxació absoluta banyats per les fredes aigües d’un oceà a la mateixa vegada que per un sol implacable i un fort vent que ens deixarà perplexos mirant les gegantines onades.  

Fuerteventura , fort vent o bona fortuna ?

Roberto J.